Tetris

Els forats que desmoten les matemàtiques 

En les matemàtiques passa com al tetris, es van acumulant peses i tens que ordenar-les, cada vegada el nivell es més difícil i les peses van baixant més ràpid, fins que arriba al punt que perds el control i  s´acaba el joc .

Aquest sentiment de no poder més es el que tenen les persones que van malament en les matemàtiques, ja que la gent es comença a perdre en els nous nivells més difícils. En el tertis quan superes un nivell passes a un altre que encara esmés difícil com les mates, en les matemàtiques si hi han forats vuits i cada vegada van baixant noves peses, a quest cas de les mates seria nou temari,i com que els forats d´abaix estan vuits les altres peses que venen es comença a descoronar, per anar ver a les metes i poder fer ve els següents nivells tindries que entendau tot des de el principi i no deixar forats el vuit i així es poden col·locar millor les peses que estan per venir,però quan no es aixi no podem continuar amb el següent temem, tenim que parar-nos i tornar a fer el que no em antes,i quan ho hem antes pues seguir amb el següent sino seriam mal estudiants si ho fessim aixi.

Al noi que escrivia l´article va faltar a classe unes setmanes, i com que es va perdre classes  hi havien molts forats vuits,i desde entons va ser un mal estudiant.

Al meu consell es que els estudiants no passin al seguent tema si no ho han entes bé i que no es perdin.

El discurs de Quim Monzó

ironia:
Els tres fragments amb ironia:

"La gent és molt persipaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són al mapa"
En aquesta ironia diú que la gent encara que no sàpiga res, sempre està pensant i opinan coses dels altres encara que no tinguin la raó, sempra dedueixen i treuen conclusions de tot.

"Els polítics són grans malabaristes"
Aquí fa una crítica als polítics ja que sempra estan manipulan a la gent amb tot el que volen i amb el que diuen.
En aquest cas suposo que els polítics serian els malabaristes i la gent que està sota el seu control serian les pilotes que manipulen.

"Cap a quina banda carrega vostè? cap a la dreta o l´esquerra"
Jo crec que aquí es refereix a la opinió política de la gent i que si tant contestes a la dreta com a l´esquerra la gent deduira coses sobre els teus pensaments polítics



ordre cronològic de tots els autors catalans:

Ramon Llull: Edat mitajana S.XIII
 Anselm Turmeda: Edat Mitjana S. XIV-XV   
Bernat Metge: humanisme s. XIV-XV   
Jordi de Sant Jordi:edat mitjana S.XIV-XV
 Isabel de Villena:   escriptora valenciana del S.XV 
Jaume Roig : segle d´or valencià  S. XV
 Joan Martorell: Escriptor mediaval S.XV
Àngel Guimerà: Romanticisme realisme S.XIX-XX
Carles Riba: noucentisme S.XIX-XX
Eugeni d´Ors: Noucentisme S.XIX-XX
Jacint Verdaguer: Renaixentista S. XIX-XX
Josep Carner: noucentisme S. XIX-XX
Josep Maria de Segarra: avantguardisme S. XIX-XX
Josep Pla: S. XIX-XX
JV Foix: Avantguardisme S. XIX-XX
Llorenç Villalonga: S.XIX
Narcís Oller:  Realisme i naturalisme S. XIX-XX
Santiago Rusiñol: Modernisme S. XIX-XX
Joan Brossa: Avantguardisme S.XX
Joan Sales: S. XX
Mercè Rodoreda: Moviment feminista S. XX

Ken Robinson i el sistema educatiu antic

Ken Robinson es un pedagog britànic.Va fer un discurs on parlava de l´educació i va criticar el sistema educatiú el qual el considera antic. Expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l'ensenyament i la innovació, argumenta que és perquè hem estat educats per ser bons treballadors, en comptes de pensadors creatius. La necessitat de la industrialització ha fet que                s´infravalorin capacitats que són fonamentals en la societat com la inovació o l´art. Ken Robinson diu que els estudiants amb ments inquietes són ignorats  i porta a terribles consequencies

. 

Els pares no nomes t´aparten de coses que t´agraden perque mai aguesis treballat fent això, tambè ho fan les escoles, que són consells amb bona intenció, però avegades equivocats

El perquè del títol d'aquest bloc

He escollit la resplendor de les paraules com a títol del meu blog ja que jo penso que les paraules són com el sol, són essencials per a la nostra vida, i que sense elles no seriem els mateixos.
Jo crec que les paraules il · luminen les nostres vides perquè podem expressar pensaments, sentiments i comunicar-nos amb els altres, per això les veig com una resplendor.