El convidat: Àngel Pons

El divendres 23 de gener el periodista Àngel Pons va vindre a fer-nos una xerrada sobre la seva vida professional i la seva trajectòria.

Ens va explicar tota la dedicació i esforç que va haver de fer per arribar on ha arribat avui en dia.

L'Àngel va començar la seva carrera professional als 16 anys, participant en programes de televisió del seu poble, Maçanet.

Va haver d'anar a estudiar la carrera de periodisme a Madrid, ja que no tenia possibilitats d' entrar a la universitat que ell volia perquè no li arribava la nota.

Quan es va llicencia en periodisme, va començar a buscar feina, va treballar per diaris i en una fàbrica per guanyar més diners i poder viure de manera autònoma sense l'ajut dels seus pares.
Després d'insistir i posar tant d'empeny l'Àngel va aconseguir fer-se un lloc a la TVE1.
Al que menys em va agradar és que l'Àngel ens va dir que de 150 persones llicenciades de la universitat molt poques que treballin de periodistes i això far reflexionar.També ens va explicar que a l'hora de buscar feina valoren més la universitat en la qual has anat que la nota que has tret, i això és molt injust. Espero que amb el pas del temps les coses canviïn

Però en general la xarrada va ser molt interessant i amb va agradar molt. Les dues coses que més amb van agradar és que ens va animar a què ens dediquen al que més ens agrada sense deixar-nos influir pels altres i que ens esforcem.

Complex d'Èdip

El complex d'Èdip són un conjunt de sentiments i emocions experimentades per nens que es caracteritza per als desitjos amorosos i sexuals del progenitor de diferent sexe. Aquesta malaltia es desenvolupa entre els 3 i els 6 anys, edat que coincideix amb una de les etapes del desenvolupament psicològic del nen.

Sigmund Freud va ser el psicoanalista que va descobrir el concepte d'Èdip.

El nom d' aquesta malaltia és a causa de l'obra més coneguda de Sòfocles: Èdip Rei. Narra la història d'Èdip, un príncep. Abans de que els seus pares es casessin l'oracle de Delfos els va advertir que el fill que tinguessin mataria al seu pare i es convertiria en el marit de la seva mare.

Quan va néixer el van abandonar però va ser rescatat. Anys més tard es va enfrontar amb el seu pare i sense saber que era el seu pare el va assassinar. Es va casar amb la seva mare, i quan va descobrir que era la seva mare ell es va treure els ulls i ella es va suïcidar.

                                                       


Els personatges que pateixen aquest trastorn en El carrer de les Camèlies són Cosme i la Cecília.

En Cosme està obsessionat amb la seva mare volen transformar a la Cecília en ella, també es pot veure que en Cosme té un desig sexual per la seva mare, mentre que la Cecília està obsessionada a trobar al seu pare i també es pot veure a l'igual que en Cosme una atracció sexual cap a una figura paterna.
La Cecília pateix el complex d'Electra, que és la contrapartida femenina del complex d'Edipo.Consisteix en una fixació de la nena en la figura del pare.

Fragments:

1:En Cosme duia un anell que no es treia ni per rentar-se ni per dormir: una rotllana d'or amb brillants i robins, l'un al costat de l'altra. A la banda de dintre l'or s'havia gastat i era bastant prim. Em va dir que aquell anell era tot el que tenia de la seva mare.


2:També em va acompanyar comprar-me la roba del vestit. Setí negre. La modista me'l va fer tal com en Cosme li va dir que me'l fes.
Aqui es pot veure com en Cosme vol que la Cecília es vesteixi com la seva mare.



3:Em va treure el cor de vidre de la cadena i m'hi va posa un medalló d'or i d'alabastre que figurava el cap d'una senyora de l'any de la nana, amb tres rosetes en un costat del cabells tot tirabuixons.
En Cosme li va posar a la Cecília el medalló de la seva mare.

Expressió i argumentació: Charlie Hebdo

Al dia 7 de gener a França va haver-hi un atac a la revista francesa Charlie Hebdo. Almenys dos dels tres autors de l'atac terrorista van entrar a l'edifici disparant contra el periodistes, van assassinar a 12 persones a les 11 del matí.
La revista Charlie Hebdo va ser un símbol emblemàtic de la llibertat de la premsa a Europa. En el 2006 va rebre continues amenaces després de publicar caricatures de Mahoma.
Els tres sospitosos que van ser identificats són  Said K. y Chérif K., els dos són germans de 34 i 32 anys respectivament,i Hamyd M, de 18 anys. Els tres són de nacionalitat francesa.
Es va informar que els terroristes tenia informació de les activitats de les revista.
En un país com es França tothom té llibertat d'expressió i crec que això és algú que necessitem totes les persones.

A causa de la matança que va haver-hi, el món es va solidaritza i va haver-hi manifestacions . En aquestes manifestacions van participar gent musulmana, i això demostra una integració social per part d'aquesta gent.

També penso que hi ha un gran diferencia entre musulmans i gihadisme, ja que els musulmans respecten la llibertat d'expressió i a la gent amb altres creences i pensaments i tampoc estan a favor dels pensaments gihadistes que amenacen i arriben al punt de matar persones.